Les Relacions amb els altres
De cop tothom era tant amigable.
Un dels aspectes fascinants de l’Ascensió és l’efecte que té en les relacions amb els altres.
Molt abans de començar a meditar, se’m havia acudit algunes vegades que alguns dels problemes que semblava tenir en la meva relació amb els altres tenia a veure amb mi i no pas amb la resta. El que em continuava resultant un misteri era com transformar aquesta possiblitat en alguna cosa real.
Va passar una mica de temps fins que vaig començar a notar els canvis que, havent, per fi, arribat l’Ascensió a la meva vida i tenint una pràctica consistent estaven florïnt. Ràpidament però em va sorprendre com, de cop, tothom semblava especialment amable amb mi. Això em va fascinar, i només va ser al cap d’un temps que vaig adonar-me que els altres només estaven reflexant-me els meus propis canvis. A mida que irradiava més serenitat, satisfacció, lleugeresa, obertura i presència, els altres em tornaven el somriure abans d’haver-me adonat del meu.
Una experiència totalment transformadora
Durant el meu primer mes del curs de Mestratge de l’Ésser (una experiència de retir de sis mesos), vaig poder veure el potencial que la pràctica de l’Ascensió té per oferir en quant a les relacions. Cada dia, un grup petit on tots érem principants, ens trobàvem per a aprendre a reconèixer el silenci sense tenir-ne cap dubte.
El mestre que ens acompanyava hi descansava quietíssim i amb molta paciència ens ajudava a experimentar-lo per a nosaltres mateixos. Érem un grup molt divers i colorit de caràcters i, menys algunes excepcions, no ens coneixiem d'abans del retir. Al mestre no li importava. Va donar-nos a tots la sensació honesta i sincera d’estimar-nos exactament com érem, sense condicions. Nosaltres podíem descansar notòriament en la seva presència, silenci, i amor. Jo mai havia experimentat una cosa així.
En aquell moment no em sentia completament satisfeta amb mi mateixa, i em resultava difícil de creure que algú altre pogués acceptar-me de manera tant completa. Tampoc podia estar igual d’oberta amb tothom. Així que vaig haver d’anar més anllà de certa resistència i dubtes. Pensava que, després de tot un mes de no haver fet cap progrés significatiu, alguna cosa podria veure.
Al mateix temps, sentia que la meva armadura protectora s’esberlava per dins i desitjava experimentar més amor sense condicions en la meva vida. El que més em va meravellar i convèncer va ser veure tots els beneficis que rebien totes les persones del grup al ser tractades d’aquesta manera. Independentment de la seva edat, nacionalitat o bagatge professional tothom va començar a florïr, i, cadascú al seu temps, començava a expressar més amor i apreciació.
Portant-ho a la vida quotidiana
De tornada a casa, estava més motivada que mai a prioritzar la meva pràctica de l'Ascensió i intensificar la meva connexió amb la quietud. És una tria moment a moment la d’estar present, la de descansar aquí, ara, i centrar la meva atenció en el que tinc davant.
Quan dono tota la meva atenció i escolto la persona amb qui converso, percebo molt millor allò s’està comunicant. Em continuen sorprenent els comentaris o judicis que poden aparèixen a la meva ment i el com busca arribar a conclusions precipitades o impacientar-se.
Noto repetidament que si dóno més atenció al moment, veig coses de manera diferents que si no em passarien totalment desapercebudes. No sempre són només paraules o moviments, sinó que de vegades s'instal·la la certesa, quelcom que ressona sense que tingui cap nom en concret.
Això pot donar-se, per exemple, en el desig de connectar més o de tenir una comprensió més profunda de per què l'altra persona es comporta com ho fa. Sigui quina sigui la situació, em resulta molt és clar allò que està passant en contraposició a quan allò predominant és una història mental. L’atenció plena en el moment fa molt més fàcil construïr connexions genuïnes.
El canvi més valuós per a mi ha estat poder deixar, avui en dia, que les altres persones siguin qui són. Abans, sovint tenia idees fixes sobre què estava bé o malament o expectatives de com havia de ser l'altra persona perquè pogués acceptar-la o estimar-la. Em podia enrabïar si algú feia alguna cosa que jo mateixa no em permetia o si tenia algun comportament de rebutjava en mi mateixa.
Poques persones podien fer-me topar amb una paret més ràpid que el meu pare. Durant molt de temps vaig pensar que havia de canviar per tenir una millor relació pare-filla. Al principi, vaig ser més conscient dels meus pensaments i emocions. Amb els temps, vaig aconseguir deixar de reaccionar externament davant les seves suposades provocacions.
Més tard, vaig observar que també era capaç de mantenir la calma interior. Finalment, ja no percebia el seu comportament com una provocació sinó com la seva manera de ser. Em vaig adonar que tal com és, és encantador i digne d’estima. I, curiosament, em va semblar com si comencés a canviar la manera de comportar-se.
Més per descobrir
L'Ascensió m'ha fet estar més oberta i satisfeta, estar més tranquil·la, ser més tolerant i amorosa amb mi mateixa. Això ha tingut i té un efecte directe en les meves relacions amb els altres. Ara m'agrado més que abans, i em resulta més fàcil estimar les altres persones tal com són. Aquest és el regal més important perquè sóc més feliç quan estimo la gent que m'envolta.
Això no vol dir que no tinc reptes. Els altres continuen reflexant-me on puc créixer, el que encara no he acceptat de mi mateixa o on encara puc estimar-me més. Però avui sé per experiència pròpia què puc fer al respecte i que ningú més és responsable de la meva felicitat. I, això, em resulta molt alliberador.
