Moments d'”Ahá”! – La Realitat revelant-se a sí mateixa
Autora Sukri Devi Ishaya
Recordes haver experimentat alguna vegada un moment d' "Ahá!" inoblidable en la teva vida? Un moment en què alguna cosa et va quedar tan clara que la constatació era alhora sorprenent i realment inspiradora. Recordes l'impacte que va tenir?
Recordo haver escalat per primera vegada una muntanya molt alta a Escòcia. El meu amic i jo, als 16 anys, estàvem tan decidits a arribar al cim que gairebé no ens vam aturar a la pujada. Quan vam arribar al cim, els núvols es van aclarir i van revelar una vista absolutament impressionant de centenars de quilòmetres al llarg de la costa.
Em vaig quedar de pedra. Els meus ulls incrèduls davant la bellesa que es desplegava davant nostre. Hi ha centenars d'illes a la costa, així que era una vista variada i impressionant. La llum era extraordinària! Estàvem al zenit de l'estiu, el sol començava a sortir i ens vam asseure tranquil·lament a menjar-nos el picnic. El vent es va aturar i ens va embolicar un poderosa sensació de quietud.
Només hi havia quietud i silenci.
Sense vent, sense arbres movent-se, sense gent, sense el soroll del trànsit, sense parlar.
Res.
Les meves orelles estaven confoses; com podria la natura estar tan quieta? Com podria no haver-hi cap soroll durant centenars de quilòmetres? Vaig mirar al meu amic: no sabíem si riure o plorar.
No vam parlar durant el que van semblar hores. Era com si tota la meva existència estigués succeint en aquell moment. Això era una perspectiva que mai havia vist conscientment.
Espai. Tranquil·litat. Facilitat. Claredat. Humilitat. Agraïment.
El Moments d' "Ahá"! em va Mostrar que Hi Havia Una Altra Manera d'Experimentar La Vida
En aquell moment, el nostre dia a dia es consumia assistint a una escola de música, on tot era estressant i intens. I tan sorollós! Quaranta nens practicant instruments durant tot el dia!
Em despertava amb els estudis de Chopin tocant-se perfectament a les 6 del matí; escoltar els meus companys recórrer sense esforç escales, arpegis i estudis cada matí era bastant inquietant, a molts nivells!
L'agenda diària estava tan atapeïda que no hi havia espai per ser, tot tenia a veure amb fer. Fer-ho millor, amb més precisió! Esforçar-nos. No ser suficients en aquest moment. Que aquest moment no fos suficient.
Aquell dia a la muntanya, però, aquell moment d' "Ahá!" va venir amb l'experiència de simplement ser i simplement experimentar.Estant tan buida de mi mateixa, hi havia espai i temps per absorbir tot el que tenia davant meu, i la constatació que realment podia experimentar pau. Sense fer res!
Fins aquell moment no sabia que això fos possible, i em vaig prometre que el fer trekking per les muntanyes seria una prioritat enorme a la meva vida. En aquell moment, pensava que la pau només es podia viure amunt d'una muntanya, lluny de tot i de tothom. A més, fins aquell dia, no tenia ni idea de com d'increïblement bonic és el món natural.
Els Moments "Ahá"! Són un Regal en el Nostre Camí
Aquests moments són un gran regal en el nostre viatge de la vida; en aquest viatge d'Autorealització. Ens obren a més: més consciència, més alegria, més gratitud, més amor, més màgia!
Tant si te'n adones com si no, estàs en un camí de consciència. Només pel fet d'estar viu.... Felicitats!
Però, què vol dir això? Pot semblar que la vida es tracti d'aconseguir coses, d'adquirir coses i de crear experiències increïbles, que, per descomptat, formen part del camí que has fet i seguiràs fent. Però, això no és la imatge sencera.
Parem un moment a reflexionar. Com és la teva vida ara mateix? És estimulant, emocionant, agradable, gratificant? O és incòmoda? Vols que algunes coses canviïn? Si hi ha molèsties, molt bé! Vols celebrar que així sigui!
Estar incòmode és trobar-se en un espai de joc fantàstic per obrir-se i fer canvis i descobriments emocionants dins d'un mateix. Si, en canvi, la teva vida és còmoda, també, genial! No és encantadora la comoditat?
La comoditat també pot ser una mica perillosa! Hi ha moltes probabilitats que la teva felicitat es basi en coses de l'exterior. Per exemple, com et sentiries si algunes d'aquestes coses o persones ja no estiguessin a la teva vida?
La Teva Experiència De Vida Està Construïda En Uns Fonaments Inestables?
Confiar en les coses temporals fa que sempre ens poguem trobar davant de la possibilitat de la pèrdua, de manera que la nostra felicitat, en el millor dels casos, és condicional, i fins i tot completament precària. És possible que ja te'n hagis adonat degut a algunes pors que potser tens.
Certament l'exterior pot expandir tremendament la nostra vida, però això és molt diferent a fer-ho els nostres fonaments, el nostre centre, la nostra identitat.
La comoditat també pot generar complaenç, la qual acostuma a portar a l'avorriment, i amb aquest el buscar maneres de condimentar una mica les coses buscant més diversió, felicitat i alegria. Potser fent activitats esportives estimulants, canviant de feina o fins i tot de parella. Depenent del motiu pel qual estem fent canvis, potencialment no hi ha res del que preocupar-se.
A no sé que...obre't a escoltar...
La part de tu que està consistentment buscant alguna cosa fora de tu mateix per a sentir-se sencer/a o feliç és la part de tu mateix que mai pot experimentar aquestes coses de manera permanent.
La part de tu que està constantment jutjant i tenint fortes conviccions al respecte de tothom i de tot no pot ser permanentment satisfeta. Mai pot succeïr.
De fet això ja ho saps! Quantes vegades has estat desesperadament esperant alguna cosa, com ara unes vacances...i quan arriben la maleïda veu dins del teu cap que s'ha estàs queixant tota l'estona continua parlant! Continuannt sent la protagonista de la pel·lícula?
Si tens sort, finalment t'estires a l'esperada gandula, amb el sol a la cara, escalfant-te el cos i, finalment, et permets parar. És possible que experimentis relaxació i una sensació tangible de deixar anar...almenys una mica.
És tan interessant que un cop vivim aquestes experiències amb les que tant hem fantasejat poques vegades estan a l'altura de l'experiència que ens imaginàvem. Poden ser meravelloses. Però, tard o d'hora, 'la veu' agafa força.
Mentre estem en aquest lloc perfecte al sol, la nostra atenció pot tornar a un problema que cal resoldre a la feina, a la família o amb els amics. Potser una conversa que va ser injusta i a la que donem voltes i més voltes intentant trobar la resposta o solució perfecta.... i abans que ens n'adonem, encara que estem estirats al paradís amb un mar blau clar als nostres peus, internament l'experiència ha tornat al descontentament i la inquietud.
I aquí teniu el millor de tot!
L'Atenció És La Clau
Aquest canvi d'experimentar felicitat o alegria es produeix per un motiu. Només un. Donem a la veu del nostre cap tota la nostra atenció! Literalment, TOTA l'atenció. Creiem que ens està dient la veritat, cada cop! Tant si es tracta de dir alguna cosa positiva o negativa, estem cegament d'acord. És gairebé com si inconscientment haguéssim decidit en algun moment que aquesta veu és el nostre propi entrenador personal, totpoderós i omniscient.
Malauradament per a vosaltres, suposant que tingueu una experiència semblant a la meva, la realitat és que a questa veu, el nostre 'coach de vida', al qual donem tot aquest respecte i credibilitat, té la maduresa i la consciència d'un maó de formigó! Tan tant hauríem pogut demanar que ens fes de guia cada dia per a la resta de la nostra vida al company de classe més salvatge de l'escola primària!
Al 'guia' li agrada fer-nos el centre de l'univers, que les coses tinguin un caire personal, jutjar, queixar-se, controlar, i frustrantment li agrada canviar de rumb i contradir-se de tant en tant. Creient en tota la dansa que sempre ho fa tot correctament! (No és terriblement semblant al món de la política?)
I tanmateix,el seguim! Ens creiem a la veu! Actuem en conseqüència al que ens diu. Experimentem emocions extremes degut als seus comentaris i judicis. Se sent persuasiva, gran i important. Basem tota la nostra vida en això. Extraordinari!
La veu és plena de judicis. Heu sentit l'expressió "quan assenyales a algú amb el dit, n'hi ha tres que t'apunten a tu?" Per molt correctes i importants que creguis que són els teus judicis, aquest senzill mecanisme de convertir-te en "el jutge" t'allunya del teu estat natural, de la teva essència més elevada, de la teva vibració més alta i de la teva capacitat de tenir un gran impacte.
Aleshores, què és realment aquesta part de nosaltres que troba errors en tot o en tots els altres? És còmicament senzill. De fet, aés vergonyós, així que us ho xiuxiuejaré!!
És només un pensament.
És això! El teu propi coach de vida infantil és, de fet, només un pensament. Aquesta part de tu, que sovint actua com una bola de demolició, és només un petit pensament que apareix en la teva consciència!
La Veu Dins Del Teu Cap No Ets Tu
Una veu al nostre cap. No és una força poderosa amb un munt de poder i saviesa. No, no, no... només un pensament que apareix un a un.
A alguns d'ells ens hi aferrem, de per vida! Els donem poder aferrant-nos a ells i donant-los atenció.
Això planteja una pregunta: Qui els presta atenció? Què, on o qui és el "nosaltres" que dóna poder als nostres pensaments?
[Un dels millors moments "Ahá!" que he viscut fins ara....]
El dia que vaig descobrir que no sóc els meus pensaments. Uau! Aquella veu que em dóna consells i, francament, comenta constantment sobre tota la meva vida, segur que sona com que sóc jo però... Puc comptar els meus pensaments, els puc mirar, els puc escoltar! Aleshores, qui està fent el recompte, l'observació, l'escolta? Qui és aquest "jo"?
La consciència de tot plegat.
El que està mirant amb els teus ulls a la pantalla per llegir això, és consciència. Pura consciència conscient. Tu ets la totalitat de la consciència. La realitat subjacent de tot. No és complicat; no és difícil; de fet, és molt senzill i fàcil perquè és natural. És el teu estat natural de ser.
És en fer-nos íntims amb aquesta consciència que cada cop més moments "Ahá!" tenen espai per venir a tu. Lliures d'aquest "coach de vida", estem oberts a permetre que hi hagi més veritat, més màgia a la nostra vida. Normalment estem tan embolicats en les nostres petites vides que no veiem la magnitud i la magnificència de tota la màgia que ens envolta".
Un "Ahá!" Pot Ser una Visió de la Realitat
En aquell moment no me'n vaig adonar, però aquell dia fantàstic a la muntanya en que vaig viure una quietud i una pau interior que no havia conegut mai abans, va ser la sembra d'una llavor: de propòsit, de realitat i de veritat.
Hem de fer temps perquè aquests moments ens portin i ens mostrin allò que és real. Per què? Com a mínim, la vida és més lliure, més divertida i flueix.
Ja no visc una vida dictada per la qualitat dels pensaments que tinc en un dia determinat. Ara sé que la veu no és real. Estic més feliç i contenta del que mai hauria pogut imaginar, i la meva perspectiva de vida no para d'expandir-se.
Encara més profund que això, la curació té lloc en aquest espai; és massa fantàstic per descriure'l i és desitjable que l'experimentis per tu mateix. Però és gran.
Afortunadament, des d'aleshores he descobert que no he de pujar a una muntanya ni amagar-me de cap aspecte de la meva vida per experimentar aquesta sensació de pau i quietud! És aquí, independentment de l'exterior, i, estic encantada de dir-ho, també independentment de la veu!
Després de deu anys de viure cada cop més en aquest espai de consciència, amb l'ajuda infinita de la meva pràctica de l'Ascensió, diria que és fonamental canviar la nostra relació amb el nostre 'coach de vida' infantil. Aquest món boig pot seguir arribant a extrems cada cop més extrems per mostrar-nos què és real fins que fem les coses de manera diferent per dins.
Els moments "Ahá!" són llavors de llum precioses que obren el nostre viatge de consciència; volem fer espai per a aquesta llum. Conèixer íntimament la consciència ens permet ser la millor versió de nosaltres mateixos en aquesta vida i tenir un gran impacte. Què increïble és això, oi? Continua sent el més emocionant per a mi, descobrir qui sóc realment més enllà de la veu.
Ho recordis o no, has vingut aquí a alguna cosa important. Troba una ruta per explorar-ho de la manera més agradable possible. Fes espai per a qui ets realment.
A què estas esperant?
