Convidats al Misteri
Autora: Ahimsa Ishaya
Asseguda davant de l’ordinador, com poster tu ara que llegeixes aquestes línies, escolto de fons el cant d’un ocell. Un somriure, el meu. La felicitat de poder escoltar la vida cantant.
Som convidats del misteri d’aquest moment. No només del que conté (l’ocell, el cant, la felicitat) sinó del que és en sí mateix: Consciència.
Prepara't per la Més Gran Aventura
En aquest article m’agradaria compartir-te com podem apropar-nos a aquesta experiència d’estar vius en aquest planeta des de la perspectiva de ser-ne convidats, lo màgic que és explorar l’inexplorat, i que fer-ho sigui una delícia infinita i meravellosa.
A què em refereixo al dir que som convidats?
Senyalo la possibilitat de veure’ns a nosaltres mateixos com a visitants temporals d’aquest cos. Una opció es veure’ns com a inquilins permanents i tancats en aquest cos-casa. Una altra és veure’ns com els seus convidats, com el sol que penetera els arbres a la primavera, l’aire que fa emergir el so d’un cant, l’aigua que nodreix els nostres òrgans quan la bebem.
Tot i això, el sol canvia de temperatura a cada estació, l’aire d’intensitat, l’aigua de gust. I si en comptes de ser el nostre cos-casa o els elements que hi passen hi hagués alguna altra cosa que ens mantingués vius?
Un misteri. Un algo inexplicable que fa que ens aixequem cada matí i totes les cèl·lules del nostre cos es regenerin a una velocitat vertiginosa.
A tots ens agrada la màgia. L’instant en que el mag està treient la carta quan encara no sabem si serà l’As de cors o no. Aquesta pausa, aquesta atenció plena, aquest misteri sense temps fa que deixem de pensar i pul·lular per altres temps i espais i el nostre ésser es fongui en aquest moment.
Si ens ho preguntéssin, seria molt plausible pensar que el sentit de misteri o fascinació és conseqüència de l’habilitat del mag, a que no estàvem treballant, etc -encara que aquesta percepció vingui d’una associació inconscient.
I si aquest sentit de misteri pogués ser explorable? I si podem degustar que És el veritable convidat conscient de tot allò del que ens adonem, fins i tot del nostre cos? Com podem explorar-lo?
El Misteri És Just Aquí, Esperant la Teva Atenció
Substitueix misteri per moment, consciència. De fet, substitueix-ho per la paraula que ho descrigui de la manera més clara per a tu.
Pots explorar aquest misteri començant per a reconèixer això: pots triar veure aquest moment com a una cosa desconeguda i inexplorada?
Pots continuar observant si, de fet, el que realment et desperta una espurna o una flamarada d’entusiasme es poder degustar-lo, palpar-lo, reconèixer-lo vivament. En oposició a la satisfacció mental aburrida i sense novetats ni emoció de sí, ahá, sóc adult i entenc aquesta aproximació al misteri -de manera conceptual i buida.
Una altra cosa que pots considerar es si, al acostar-te d’aquesta manera al moment - o fins i tot la consideració de fer-ho- fa que es desperti un sentit d’aventura i possibilitats.
Si la resposta és Sí, ens trobem davant d'una possibilitat revolucionària, aquesta:
I si, per a sentir-te viu, viva, l’únic que has necesitat fer és: triar apropar-te a aquest moment com a algo nou, obrir-te a probar-lo deixant de banda la veu que tot ho sap per a viure’l per a tu mateix/a?
Els Moments Més Senzills Poden Revelar un Sentit de Meravella
M’he trobat moltes vegades en un estat de delícia absoluta senzillament mirant com la pols flotava en un raig de llum o mirant la terra a un centímetre dels meus ulls. Segur que tu també recordes un o molts moments així.
Allò que estava observant la delícia, la pols, la Terra ets Tu. Sóc jo. És el veí que passa. Es un convidat quiet, obert i absolut que testimonïa aquest moment sense judicis ni comentaris i que es troba en un estat de plenitud i mervella ininterromoputs i buits.
Deixa’t anar. Mira’l. És aquí esperant-te.
