Anar més enllà de la depresió
Autora Rajni Ishaya
La depressió pot ser una experiència molt solitària. Si tens la sensació que la vida és impossible ara mateix i et sobrepassa, sàpigues que t'escolto, t'entenc i que no estàs sol.
He tingut depressió en diferents etapes de la meva vida: com a adolescent, durant la meva carrera laboral i com a mare primerenca. Tots els símptomes molt similars, generalment desencadenats per anys d'intentar ser algú que no era, intentant encaixar, vestint-me amb moltes màscares: la filla forta i independent, la germana que ho manté tot unit, l'executiu de gran volada, la parella perfecta i la mare que pot fer-ho tot.
Passava molt de temps donant voltes a pensaments auto-violents, alliberant emocions reprimides, sentint ansietat i tenint dolor intern com ara rampes d'estómac. No podia avançar, em sentia separada i temia haver-ho de tornar a fer tot l'endemà. De vegades tenia atacs de pànic. Eren insuportables, històries interminables revivint-se una i altra vegada al meu cap sobre que no era prou bona i que ningú m'entenia. No em podia amagar enlloc. Com us podeu imaginar, és esgotador.
El Moment més Baix va ser un Nou Començament
El meu punt d'inflexió va ser una nit al lavabo, arraulida a terra. El meu cos, la meva ment, el meu esperit... esgotats. Vaig deixar d'intentar controlar-me, d'intentar agradar als altres, ser perfecta, mantenir-ho tot unit. No em quedava res a donar. Tenia frustració, ràbia i culpa. Estava en el meu moment més fosc.
Em vaig trobar resant. A qui? A qualsevol que volgués escoltar. Potser estava parlant amb Déu. No ho havia fet mai abans. No sóc una persona religiosa. Suposo que simplement necessitava crear un ésser no humà amb qui connectar-me, que no em jutjés ni em percebés com a trencada. En aquell moment va passar alguna cosa. Aleshores vaig respirar profundament com si fos la primera i vaig deixar anar. Es van obrir les comportes. Plorava, i les llàgrimes no van parar fins que em vaig desmaiar al terra. Quan em vaig despertar, hi va haver silenci. Era tan palpable. Em vaig sentir en pau. Em vaig sentir lliure.
Mai vaig oblidar aquell silenci i pau. Mirar enrere, era la meva brúixola. Era la meva connexió amb alguna cosa molt més gran que el meu cos físic, i volia més pau. Però necessitava ajuda, i si rebia ajuda, sabia que estaria bé. Vaig donar les meves pors, la tristesa, la culpa, la ira, tot a aquesta força més gran i hi vaig confiar. Aquest va ser el meu punt d'inflexió.
Cap experiència és perduda
Si he après alguna cosa al llarg dels anys és que cap experiència de vida és perduda.
Cada experiència que he viscut i que puc haver percebut com a desesperada, traumàtica i dolorosa m'ha ajudat a entendre i a voler més del que és genuí: esperança, pau, amor i alegria.
És possible que no t'agradi quan estàs al terra del lavabo, arraulit i de caiguda, havent donat tot el que tenies. Tens raó; Sé com se sent. Estàs cansat, esgotat i desesperat. Confia. Passarà. Confia. Tu tens el control. Comença amb tu.
Has de saber que no ets els teus pensaments, ni ets el teu dolor. Has de voler ser lliure del patiment. Has de saber que hi ha amor quan el patiment s'atura.
Després d'aquest incident, em van guiar a l'autocuració. No hi havia res d'extraordinari ni de boig en tot plegat. Només petits passos per tornar a connectar amb l'ésser diví-humà que sóc. Vaig escoltar i vaig triar. I aquí estic avui, vivint una vida que estimo, formant part d'una bella comunitat fent el que em van encarregar aquí, ensenyant pràctiques de fluxe conscient com el ioga, la respiració i la meditació de l'Ascensió.
Els Millors Consells
MOU EL COS
Tan bon punt et despertis, posa el teu cos en moviment. Mou-te i estira amb suavitat. Això ajuda a produir endorfines, químics "feliços" que es produeixen al cervell. Cada dia serà diferent. Notaràs un canvi al cap d'uns minuts i el teu cos t'estimarà per això.
RESPIRA
Pren-te un parell de minuts (amb ulls oberts o tancats) per respirar profundament. Observa la teva respiració a mesura que surt i entra al cos, com canvia la forma del teu cos i les sensacions que sents. Deixa que la respiració hi sigui a parts iguals mentre inhales i exhales. Que sigui lent i suau.
Respirar profundament frena l'alliberament de cortisol, una hormona de l'estrès i es diu que ajuda amb la depressió. Consell: col·loca adhesius blaus al voltant de casa per recordar-te de respirar conscientment.
DEMANA AJUDA
Demanar ajuda no és vergonyós. És una senyal de força. És esgotador intentar esbrinar-ho tot pel teu compte. Posa't en contacte i parla amb algú que t'entengui, escolti i tracti amb amor incondicional.
SUBMERGEIX-TE EN LA NATURA
La natura és a tot arreu i et recorda el fluïr i la xarxa de la vida. Hi veus els cicles, les estacions, la mort i el renaixement, el color, la textura, la sensació. Tot té un propòsit, i tot funciona en harmonia. És expansiva i et treu de la idea que ets petit i, naturalment et demostra que formes part d'alguna cosa molt més important. Pren-te un moment per aturar-te i notar-ho. Somriu i la natura et mostrarà bellesa.
