Donem el Regal de No Jutjar
Escrit: Aditi Ishaya
Com podem saber quan Ajudem o quan estem Jutjant?
Imagineu-vos si de manera natural sabéssim què fer en qualsevol situació. O reconeguéssim de manera intuïtiva quina seria l'acció adequada a prendre a l'hora de relacionar-nos amb persones i circumstàncies de la vida. Adonar-nos quan actuem de que ho estem fent perquè ens hem jutjat a nosaltres mateixos o als altres.
Sempre he volgut ajudar les persones en la meva carrera professional i personal. Sorgia d'un desig genuí de voler fer feliç a tothom i ajudar les persones a evitar l'estrès i el malestar podien arribar a viure a la vida.
Ho vaig fer amb la meva família, amics, companys de feina i la gent en general, amb tothom! Volia arreglar-los, fer-los sentir millor i estalviar-los l'estrès i el patiment.
El meu enfocament habitual era intentar dir el "correcte" o parlar sobre el problema sense trobar mai una solució pràctica. Mai deia el que intuïtivament sabia per por de molestar-los.
Era per això mateix que quan s'acabava la interacció amb un amic o amb algun un ésser estimat no sentia que els hagués ajudat en absolut. Només havia reforçat el seu malestar i l'havia afegit a la meva motxilla personal d'experiències doloroses.
Perquè Donar Suport pot ser Millor que Arreglar
No va ser fins molt més tard a la vida que em vaig adonar que estava tractant als altres com si estiguessin "trencats". Estava desesperada per fer-ho tot millor de com ho estava fent al mirar per ells, quan tot el que realment necessitaven de mi era el meu suport.
Tot i fer-ho amb la millor de les intencions va ser un enfocament molt poc efectiu, el qual a més a més vaig recrear repetidament al llarg de la meva vida. Provenia de la creença de que alguna cosa estava malament i havia de solucionar-la!
Definitvament em va complicar la vida, ja que sempre estava intentant endevinar-ho tot. "Hauria de dir això, hauria de dir allò altre". "Què hauria de fer a continuació?" "No puc ser feliç perquè molta gent no ho és".
Era una manera esgotadora de viure la vida. No estava vivint el meu jo autèntic, però no sabia com canviar la meva manera de ser.
Quan vaig aprendre les tècniques d'Ascensió dels Ishayes, tot va canviar. Vaig adquirir les eines per reconèixer i descansar en el moment present, i a partir d'això vaig començar a desenvolupar la meva relació amb la intuïció. Cada cop m'era més fàcil mantenir-me present amb el que em passava.
Vaig veure clarament que ningú estava trencat i ningú necessitava la meva ajuda. L'únic que necessitaven era que estigués present amb el que vivien i actués si calia, o no si no calia.
Això em va donar el valor de respondre de manera natural a cada moment i fer les coses de manera més intuïtiva i en harmonia amb el que s'anava presentant.
Estar Present amb el que És, Permet que La Nostra Intuïció Flueixi Naturalment
Com més present estava, em veia menys crítica i més intuïtiva. Això em permetia comunicar-me de manera natural d'una manera empàtica i compassiva. Des d'aquesta vivència, veia clarament el que es necessitava a cada moment.
La claredat és el subproducte natural d'estar atent a aquest moment. Em vaig adonar que trinxar un problema i reviure'l i una i una altrav vegada no tenia cap valor. En lloc de preocupar-me o sobreocupar-me per les coses, podia veure els meus judicis, deixar-los anar, sentir qualsevol emoció que hi hagués, tornar al moment i actuar des del moment mateix.
Vaig descobrir que tot tenia a veure amb on posava la meva atenció. Tant si em quedava atrapada al cap, posant l'atenció en pensaments i emocions crítiques, com si la posava en el moment present, lliure de pensament i lliure de judici.
No Tenir Judicis És El Regal Més Gran que Podem Oferir a Qualsevol Persona
Si estem plenament presents al que és, no hi ha espai per jutjar a una situació o una persona. Només hi ha acció o inacció intuïtiva. Això permet que qualsevol cosa que es presenti sigui tal com ha de ser realment.
