Pau o Dolor – El Tu Intacte
Em va sorprendre quan vaig sentir per primera vegada que hi havia una opció de triar entre la pau i el dolor en qualsevol moment. Feia dècades que vivia amb dolor crònic i, per tant, això era una notícia per a mi i, al principi, era completament increïble. Tanmateix, la persona que va suggerir aquesta possibilitat tenia clarament una comprensió i una experiència del dolor molt més enllà de la meva. També tenia una mica de curiositat, així que vaig decidir mantenir-me oberta aquesta idea i explorar què era realment possible.
Ja tenia experiència, per l'ús que havia tingut amb un dispositiu, sobre el concepte del dolor com a senyal al cervell. Quan el dispositiu estava lligat directament a la zona dolorosa del meu cos, el senyal al cervell s'interrompia i el dolor s'aturava durant un temps. Per descomptat, només funcionava quan estava en funcionament; la resta del temps, el dolor tornava i amb ell el patiment.
També vaig tenir una experiència sorprenent tocant un tambor de búfal que havia comprat després d'assistir a un taller xamànic. Vaig trobar que jugar-hi era calmant i relaxant. Al cap d'una estona, però, em va començar a fer mal el braç (el tambor era de vint-i-dos polzades i força pesat), així que vaig canviar de posició i vaig girar el tambor cap a mi. A l'instant, onades de vibració em van arrossegar i el dolor es va esvair. En lloc del dolor, vaig experimentar una sensació agradable i calmant que se sentia divina.
En ambdós casos, l'alleujament del dolor va requerir una mica d'activitat. No es pot tocar el tambor tot el dia; al cap d'una estona, tampoc podria tenir tot el dia el dispositiu del que us parlava començava funcionant, ja que feia malbé la pell. Per tant, tenia ganes d'explorar altres opcions que poguessin ser més sostenibles.
La Possiblitat d'una Tria
Ja sabia que les tècniques de meditació podrien tenir un impacte profund en la nostra salut i els nivells d'estrès. Havia llegit estudis que demostraven que les pràctiques de meditació que utilitzaven l'atenció podrien canviar el nostre estat d'ànim i ser molt útils en la gestió del dolor i l'alleujament del dolor. Volia una eina com aquesta, i volia aquest tipus de resultats!
El meu desig d'una pràctica de meditació eficaç em va portar a inscriure'm a un retir amb els Ishayss de Bright Path. Va ser aquí on vaig sentir per primera vegada la possibilitat d'escollir entre la pau i el dolor. El curs ensenyava una pràctica de meditació coneguda com a Ascensió. Tot i tenir algunes similituds amb la meditació de consciència plena, l'Ascensió va molt més a fons.
“Un cop comences a acostar-te al teu cos amb curiositat més que amb por, tot canvia. ” - Bessel A. van der Kolk
El Dolor Ataca de Nou
Inicialment, vaig poder anar fent les activitats del dia a dia amb un nivell de dolor molt baix. Llavors, un dia, em vaig despertar amb un brot en la meva condició pèlvica. Ara caminar no només m'era difícil sinó també dolorós. Vaig quedar devastada, però vaig continuar, de totes maneres. Què més podria fer?
Allà estava jo, parada al fons d'un llarg camí sinuós que pujava pel vessant del centre de retir, que semblava més llarg i costerut de l'habitual. Vaig respirar profundament i vaig començar a caminar lentament pel camí. Va ser un treball dur i molt dolorós. Em vaig cansar ràpidament i vaig lluitar per continuar. La determinació tossuda va sorgir dins meu, i vaig seguir camina que caminaràs cap amunt, intentant ignorar el dolor.
Finalment vaig arribar a dalt de tot, rebutjant tots els oferiments d'ajuda que m'arribaven pel camí. Em vaig asseure en una paret baixa prop de dalt de tot del camí i vaig plorar d'absoluta devastació i desesperació. Vaig pensar que havia superat aquest alt nivell de dolor i discapacitat, i l'erupció m'havia sacsejat fins al centre de mi mateixa. No podria tornar a passar per això. Els pensaments giraven al meu cap. Pensaments sobre com ho faria per moure'm pel centre de retir; quant de temps duraria el brot. Potser hauria de marxar? És aquesta la vida que hauria de viure per sempre? Estava enfadada, frustrada i no volia tornar a passar per això.
Sempre tens una Tria entre la Pau o el Dolor
Aleshores, de sobte, un altre pensament va fluir per la meva ment. Un record del que una de les professores de l'Ascensió havia parlat uns dies abans d'aquest brot: “Sempre pots triar entre la pau i el dolor”. Això va aturar tots els altres pensaments, i em vaig asseure en silenci per un moment. Aleshores em vaig trobar a mi mateixa declarant amb vehemència: "Bé, si hi ha opció... jo trio la pau!" Va ser una declaració immensa que vaig sentir a cada cèl·lula del meu cos i tot el que va quedar era pau: una pau infinita que ho englobava tot. Tots els pensaments es van esvair.
Em vaig aixecar amb facilitat i gràcia, i amb calma vaig entrar a la sala de reunions, em vaig asseure i vaig tancar els ulls. El que va seguir va ser una bella, perfecta, profunda, amable, serena i profunda experiència de pau. També va ser una experiència estable que va romandre amb mi durant diverses hores. Després va baixar i fluir mentre ballava entre la pau i el dolor. Finalment, el dolor va tornar a aparèixer i vaig lluitar una vegada més.
Aquesta vegada, però, tenia el record de la meva experiència per enfortir-me quan les coses se sentien difícils i frustrants. Va canviar-me la perspectiva i el món es va obrir per donar-me suport. Els oferiments d'ajuda van arribar des de totes direccions. El suport que vaig rebre va anar més enllà de qualsevol cosa que m'hagués imaginat: un cinturó de suport, un bastó, curació, un massatge. La sorpresa més gran de totes va ser l'oferiment d'ajuda d'un fisioterapeuta que, uns mesos abans, havia fet un curs en les condicions exactes que jo tenia. Em va ensenyar com caminar amb més facilitat i eficàcia amb el bastó i tractaments regulars amb exercicis per augmentar la meva força central sense que repercutís en la resta del meu cos.
Si abans no creia en els miracles...ara sí!
“Al fons del cor hi ha una quietud que cura, una confiança irrompible en les lleis universals i una força semblant a la d'una roca. Però com que és tan profunda, necessitem paciència i perseverança al anar-la a buscar. ” - Paul Brunton
L'Intern Espai Quiet i Silenciós
El meu viatge per explorar la tria entre la pau i el dolor tot just començava i no va acabar amb el meu cos físic. La meva relació amb els meus pensaments, emocions, sons, altres persones i més va canviar i va continuar canviant. Dia a dia, setmana a setmana, tot canviava a millor, no perquè estigués intentant canviar res, sinó perquè cada cop prenia més consciència de l'espai silenciós de pau pura sense adulterar que està a l'interior.
Aquest és el tu intacte, el tu real, el jo quiet i silenciós. Quan prens consciència i estàs atent a aquesta quietud, aquest silenci, aquest espai de pau i amor incondicional, la teva consciència conscient s'expandeix per tornar-se't més familiar i estable. Aquesta és la base per a la curació. Quan estàs en contacte amb aquesta part de tu, tot el que necessites arriba a tu. Sense buscar; sense intentar sanar-nos o arreglar-nos el cos, domar les emocions o aturar els pensaments.
Vaig descobrir que tot el que havia après a la vida fins aquell moment era allò oposat. Havia estat intentant aconseguir la pau, curar-me i millorar la vida. Quan la pau estava disponible ara, tot el que havia de fer era estar atenta i tota la resta es posava a lloc. La pau es va fer evident, i la vida es va fer més fàcil, més amable i molt més agradable.
La pau o el dolor és una tria; tot el que has de fer és aprendre a fer-la.