Com ser pare, mare
Et diuen molten coses quan estàs a punt de ser pare o mare -els amics, la família, desconeguts pel carrer. Tothom et dóna algun consell, i és bonic, però, la veritat, el millor consell que em van donar sobre com ser pare o mare va ser que era molt millor si no escoltava cap consell en absolut. Perfecte, doncs ho deixo a les teves mans.
Això faria un text massa curt, així que miraré d’omplir-ho amb més paraules, tot amb el desig de que les ignoris i trobis el teu propi camí en la criança, la qual cosa pot semblar més amenaçadora i desafiant però és, finalment, l’única cosa que pots fer.
Això és el que penso:
Tu ja en saps.
“Els nens mai han estat massa bons en escoltar als més grans, però mai han fallat en imitar-los” - James Baldwin, autor
Per suposat que desenvoluparàs habilitats i maneres amb l’experiència, i, tot i això, ja és en tu la base necessària per a ser un gran pare o mare. La font del bé i de la bondat ja són en tu; només necessites connectar-t’hi i alinear-t’hi.
En la paternitat i en cada aspecte de la meva vida, la meditació, i específicament la pràctica de l’Ascensió dels Ishayas de The Bright Path, de manera consistent ha estat apuntant al meu cor. Fins i tot quan estava contínuament buscant que algú em digués el que era correcte o incorrecte, l’adquirir claredat del meu propi saber i intuició ha estat sempre el millor consell.
Quan et connectes amb tu mateix, t’arriba molt més de tot - i és tan senzill com aturar-se, submergir-se sota del diàleg inacabable de les nostres ments, i ser conscients d’aquest moment en el temps, omplint-nos de presència.
La clau de tot? Estar aquí!
Aquí et pots alinear amb el teu saber interior i la intuició. Aquí entens, tens claredat, estàs calmat, creatiu i satisfet. Aquí, no dones un cop de porta i fas volar el pany; tens energia, paciència, i pots lidiar amb el que hi ha. Aquí, tots els dubtes, la por i negativitat de la teva ment no tenen el mateix poder sobre tu.
Aquí, pots aprendre. Estàs obert a més coses, i disposat a no tenir raó. No et compares amb altres pares o mares de manera negativa. És possible que agafis inspiració dels que et sembla que estan fent- ho bé, però no t’autocastigues pel que percebs que han estat errors.
Aquí, és qüestió de fer una cosa després de l’altra. Això, just ara? Pots fer-ho. En el futur? No, impossible. Les nostres petites ments s’atabalen amb massa rapidesa. Massa grandiolqüent, massa gran. Ansietat, ens sentim sobrecarregats i sobrapassats. Torna a tu mateix. Estableix-te aquí. Connecta’t amb això i mira què tens al davant.
El moment t’ho mostrarà. T’ensenyarà i et guiarà. Però per a ser ensenyat, has d’assegurar-te que estàs despert al que està passant. Estar aquí és el secret, i el secret d’estar aquí de manera consistent és la pràctica.
Donar-te temps per a tu mateix és el contrari a l’egoisme
Una pràctica d’interioritat -un ritual diari per a submergir-te profundament en la presència i la consciència- equival a ser el pare o mare que saps que pots ser, prendre decisions de les que et sentis orgullós i disfrutar de cada moment.
A tots ens han dit més d’una vegada, fins i tot gent que no coneixem pel carrer, “No et perdis ni un segon d’aquest moment preciós”. Si vols un consell, escolta aquest. No et perdis ni un segon d’aquest moment preciós. Alguns desconeguts enyoren tant la seva absència durant la paternitat o maternitat que ens pararan pel carrer per assegurar-se que no caiem en el mateix parany.
El secret per a ser un gran pare o una gran mare, el secret per a viure una vida extraordinària, són el mateix. Estigues aquí. Estigues al mateix lloc on es troba el teu cos; estigues al mateix lloc on ho estan la calma i la claredat, la teva intuició i saviesa, el teu amor i sentit de l’humor.
Benvingut a la fricció
Las qüestió és, necessites una pràctica d’interioritat que et doni calma, claredat i paciència perquè ser pare o mare és difícil.
És inacabable. No se’ns dona cap manual i tampoc tenim un botó automàtic d’autopilotatge. Estaràs exhaust i reactiu, i no tindràs temps de fer les coses que vols fer. No tindràs un dia de descans perquè estàs malalt. No podràs sortir-te de mare perquè la ressaca serà molt pijtor amb nens petits saltant-te a sobre a les 5 de la matinada.
Cometràs errors, aixecaràs la veu; llençaràs coses. Et veuràs a tu mateix fent o dient les coses que vas dir que mai diries o faries. Et resultarà tant fàcil caure en el remordiment, el ressentiment, la ràbia o l’ansietat.
Se’t presentaran tots els teus problemes no resolts. Se’t presentaran les teves tendències a pensar massa, controlar de més o ignorar i no participar. Se’t prestentaran els moments en els que et resisteixes o tens excuses o intentes culpar als altres, els àmbits en els que et preocupes o jutges i caus en la negativitat. Et qüestionaràs la teva existència, el teu propòsit, el significat de la teva vida.
Tot el que podia semblar fàcil quan no tenies nens sembla ressorgir amb molta més força. Ho tens tot just al davant. Ja no pots ignorar-ho. Però potser això és bo.
“Si cada fricció t’irrita, com se’t polirà?" - Rumi
Potser Rumi tenia raó? Potser la vida està intentant ensenyar-te alguna cosa? Potser la vida està intentant ensenyar-te que tot el que et passa, com a pare o mare, t’està passant per a tu.
Per què?
Per a que puguis créixer, per a que puguis millorar, per a que puguis viure el teu potencial com a ésser humà, per a que puguis veure amb absoluta claredat que tot el que fas és un acte espiritual.
No hi ha manera d’evitar-ho; la vida és creixement.
La veritat és que, ser pare o mare, com qualsevol altra cosa que fem a la vida, no té tant a veure amb el que passa a fora, amb el món extern. No té tant a veure amb les nostres parelles o amb els nostres fills -té tot a veure amb nosaltres. Quan té a veure amb nosaltres, tot es converteix en una oportunitat de fer mestratge en els nostres móns interiors, fer mestratge en les nostres reaccions inconscients, en la negativitat i la por. Tot té a veure amb com creem el cel o l’infern per a nosaltres mateixos. Cap dels dos és creat pel que està passant, sinó degut a la reacció i decisions al respecte. Aquí, cada cosa es converteix en una oportunitat per a conèixer de manera honesta la nostra essència i viure la vida en consciència plena, presència i amor incondicional.
La paternitat o maternitat té tot a veure amb nosaltres – i vist des d’aquesta perspectiva, que meravellós oi? Quina cosa de la que participar! No hi ha res que hi estigui equivocat; res que siguin un error. Tot és per a que siguis pulit per a que puguis brillar. Tot és per a que puguis ser un veritable far per als petits de casa teva – i per a tothom que t’envolta.
La veu del meu pare
La veritat és que, tens un gran impacte – en siguis completament ignorant o completament conscient. Fas la diferència. La pregunta és, “Quin tipus d’impacte vols tenir?”. I potser penses: “Sóc només una persona, què podria fer?”
Pots considerar això:
La primera vegada que vaig sentir la veu del meu pare sortir de la meva boca, em vaig horroritzar. He fet vots com a monjo Ishaya de Bright Path. Intentava realment i genuïnament ser un pare conscient, intencionat. Tot i això, allà estava, amb les mateixes paraules, el mateix to, molt probablement amb el mateix llenguatge corporal que el meu pare s'expressava a través de mi amb la meva filla. Si la meva veu no era "meva", òbviament, no era tan lliure i conscient com em pensava.
Va ser un d’aquests moments que realment em va despertar. Repetia inconscientment el passat de la mateixa manera que probablement ho havia fet el meu pare, i, molt probablement, com havia fet el seu pare, i el seu pare i el seu pare abans que ell. No és estrany que el món canvïi tant lentament.
Transmetre les limitacions i les ferides del nostre passat, però, no és inevitable. Fent-nos conscients dels nostres patrons antics, veient allò que fem i diem inconscientment i transmetem als nostres fills, fa que poguem fer les coses millor.
Així és com es canvia el món
Hem intentat pressionar per a que la gent visqui i vegi el món com ho fem nosaltres, i no ha funcionat mai. L’única persona que podem canviar som nosaltres mateixos, i això no és poc. Quan entrem a un estat d’ésser més elevat, tenim un gran impacte.
És fàcil sentir que som un individu petit, aïllat, però no ho som. Som una xarxa grandiosa de persones que s’estén al llarg del temps i de l’espai. No és només un pensament espiritual esperançador: la ciència ja està veient-ho. El camp de l’epigenètica mostra com els esdeveniments de la vida dels nostres avantpassats afecten els nostres gens a dia d'avui. El trauma –per la guerra o la fam– que les persones van experimentar fa generacions afecta ara directament la nostre cos físic i psicologia.
"Vostè i jo som tant continus amb l'univers físic com una ona és contínua amb l’oceà". - Alan Watts
Qui som i què fem, aquí i ara mateix, afecta tota la xarxa de persones amb qui estem vinculats. Quan canviem, tota la xarxa canvia. Afectem directament la història canviant-nos a nosaltres mateixos. Un món il·lustrat prové de persones il·lustrades.
Tots els camins espirituals lúcids ho han sabut i ens han instruït a mirar cap a dins: "Sanar el món sanant-nos a nosaltres mateixos", per a posar-ho en paraules que fan servir els Ishayes. Fent això, el món canvia de manera preciosa.
La criança és una oportunitat real per a sanar-se, per a viure des del teu Ésser més elevat. Pots accedir a la veritable llibertat abraçant conscientment la tria - primer estar despert, ser la plenitud del que ets i, després, alinear-te amb el que el moment i la gent que t'envolta necessita.
Éssers humans
El nostre efecte com a pares o mares és molt més significatiu que les nostres paraules i accions; què fem. Ens diem éssers humans per una raó. És la nostra presència la que realment parla més fort que les paraules. El nostre caminar, no el que diem, el que té un impacte.
La nostra presència és vista, els nostres fills senten quan estem plenament amb ells. I són excel·lents imitadors. Quan estem preocupats, encallats a la ment, es preocupen i s’encallen. Quan estem tranquils i satisfets, estan tranquils i satisfets. Quan estem segurs i estables, ens convertim en una plataforma sòlida en la que poden confiar en un món caòtic, canviant i aterrador.
Els ensenyem a ser - i alinear-nos amb la presència i estar completament presents són les millors bases per ser un gran pare o mare. Aquí ho podem fer "bé".
Així que fomenteu la vostra connexió amb el vostre sentit de l’ésser, amb la presència. Practiqueu, de manera que us sigui fàcil recordar. No és egoista. És clar, el temps és preciós, però quan fas temps per anar cap a dins, et trobes en la plenitud de tu mateix. Quan estàs al 100%, tothom guanya. Quan no ho estàs, ningú ho fa.
En la "feina" de ser pare o mare, se'ns poden oblidar moltes coses. Quan ens posem la pròpia màscara d’oxigen espiritual primer, el que és realment important no se'ns oblida. No us quedareu, aturant gent pel carrer, lamentant els moments i les oportunitats que heu perdut.
Apropiant-me de la declaració de Gandhi, et converteixes en el pare o mare que vols veure, que vols ser. T’adones que no és tant el que fas, sinó com ho fas. No es tracta tant de fer les coses correctes, sinó de posar tota la teva presència en les coses que fas. Et converteixes en un model a seguir perquè bases totes les coses que fas en l’ésser vital, viu i present. Aquesta és la millor manera de viure la vida, punt i final.
Anar cap endins o cap enfora
Com sovint es diu: vés cap endins o cap enfora. Això és tan veritat per a tu mateix com per als teus fills.
No puc pensar en un millor consell per a la criança que pugui realment fer la diferència. Estableix una relació estable amb la veritat de la teva essència. Estar completament present és la millor base per a qualsevol tipus de criança. Afegeix-hi el coneixement, les habilitats i la psicologia.
Posssiblement pots ignorar la majoria dels altres petits consells, però aquest no. Vés cap endins, o vés cap enfora.